Tscheu e leu ein atgnas expressiuns, normadas 1982 en gl’INSTITUT PER CULTURA RETOROMANA da dr. pader Flurin Maissen e ses antecessurs, pia talas admessas pil lungatg da scartira sursilvan, vegnidas applicadas sapientivamein per exprimer la banalitad dalla tschontscha indigena en connex cun localisar nums ò ella natira. Era ei il segn pil Péz vegnius marcaus per distinguer dil num Pèz. Pertuccont il scriver, pils da Sumvitg senza far mal las ureglias, il num Bleisa ni Bleissa (sco ordinau), mira Bleisa dil Scarvon CAT 23.
Excepiu artechels e preposiziuns, entscheivan tuts nums annexai cun scriver grond l’emprema letra. La prioritad per quell’applicaziun exponan els sco nums propis ed aduals alla carta geografica. Els crodan si meglier e sezeivran pli suveranamein d’explicaziuns semegliontas a scret, seigi topograficas ni posiziunalas, observativas ni qualitativas.
Exempels ein; buca Fistatg ault mobein Fistatg Ault, buca Muletg da su mobein Muletg da Su, buca giu Mulin mobein Giu Mulin, etc. Ina suandonta construcziun d’exempel daventa aschia pli transparenta: A Muletg sut sut igl anteriur begl nescha la Val Chischnès, ni definau cun num e posiziun topografica tier: A Muletg Sut sut igl anteriur begl nescha la Val Chischnès.
Tuttas coordinatas ein mesiradas a maun naven dallas treis cartas geograficas e buca cun apparaturas mintgamai sil plaz al liug dil num attenent. Adual ein pigns svaris buca sclaus.
| 15 | BLEISAS numnadas per num |
|---|---|
| 36 | SOLVERS (pasculativs) numnai per num. Buc in soli pli dad els retschevess oz num. |
| 170 | TRUTGS numnai per num ni era stai preziai pli baul sco via. |
| 118 | VALS (e vallettas) numnadas per num. |
| 70 | VIAS (senza il stradun) ed in triep trutgs cul tetel da via. |
| 1714 | NUMS singuls mo sin intschess da Sumvitg. |
| 79 | NUMS dubels representai en vischnaunca cun dubletta. |
| 30 | NUMS perifers, quels populars gest survi als cunfins communals. |
| 1823 | NUMS totals tractai cun varga 328'000 plaids. |
| 17 | PAGINAS GRAFICAS (cumpriu 12 geograficas) |
|---|---|
| 38 | FOTOGRAFIAS |
| 16 | BIOGRAFIAS (involvidas en historia, svilup e potenza) |
| 13 | DESSEGNS (inclusiv cuviarta) |
| 29 | MISES (senza clavaus dad aclas) |
|---|---|
| 21 | UCLAUNS (senza ils supponi) quels influents da schlatteinas adossadas sco … de Praubi, … de Radunda, …de Puzzastg etc. |
| 33 | MULINS e FALLUNS tuts tratgs cun aua e silmeins epocalmein stai certificai cun agen num. |
| 14 | RESGIAS tuttas tratgas cun aua e parzialmein era introductivas per schlatteinas e nums accessorics annexai sco per exempel … della Resgia. |
Per distinguer la scripziun, sco era per sustener la tschontscha indigena, ein aunc las suandontas menziuns vegnidas applicadas:
| aclar | cunfar cun aclas per differenziar da praus-casa ni mises. |
|---|---|
| burscar | expressiun duvrada pli baul stedi per «far giu lenna» naven d’ina mantunada ni ina deponia, sco per exempel ina rasena da blocca rodunda. El vocabulari eis ella plitost cumpatibla «sco prender naven». |
| cluppa, la | cundrez da lenn cun fuorma dad F staus duvraus per mesirar grossezia da plontas. Cun stuschar era la spada enamiez entochen en tiel best, fuva il diameter gia mesiraus e legibels. |
| cluppar uaul | procedura per inventarisar uaul, respectiv siu carschen ni digren. Cluppaders duvravan la cluppa per mesirar ils bests da pégns e giappavan las mesiras vinavon tiel scarvon postaus sin in punct da buna acustica. Quel nudava la mesira a scret. Scadina plonta registrada vegneva sgarflada ella scorsa cun in X per evitar dumbraziuns dublas. |
| flessiar lenna | transportar purtadiras da lenna cul flum. Flezzers cun fersachels empalavan quella translischnada. |
| lactin | cunfar cun latg e latgiras sco per exempel en in’alp da vaccas enstagl ina da schetgs. |
| ladina | el damaneivel, promptamein, ladinamein al proxim cunfin ni stuschonza (buca manegiau la regiun engiadinesa el senn ladin). |
| mental | ord influenza d’origin, sco finamira evaluada ni previda. Oriund da tschep sco era da coc ni maguol. |
| rovin | per cuntegn e vulgada da rovens, quels pluralisai ord l’expressiun rieven. |
| sculz | tenor il vocabulari; scult. La tschontscha da Sumvitg numnava il curtaun sculz e la sliusa sculza per iseglia cun slusels mo da lenn buca sulai cun ferradira. |
| spundar | far spunda laterala sco per exempel costa, cunterflanca cunterrieven, cunterriva, cunterspunda, spundas etc. |
| traffic runal, il | transport cun runadas sin vias e fistatgs ni entras miez runar sin iseglia sco per exempel davon sin in curtaun e davostier direct silla sola dalla via ni d’in trutg. |
| translischnabel | en relevonza per transport buca purtabel mobein translischnabel sco p. ex. runar suenter tras via leischna, runar giu tras in fistatg teis ni »far giu lenna» tras la favoreivladad da lischnada d’in tal. |
| truaisch, il | menziun adina stada duvrada ella tschontscha da Sumvitg en senn masculin, pia cuntraris al substantiv normaus sco; la truasch. |
| tschontscha liquida, la | viarva e faviala bein flessegionta, tschontscha spontana, eloquenza lucca. |
| ACS | ARCHIV COMMUNAL SUMVITG |
|---|---|
| ASM | altezia sur mar |
| BC | BENEDETG CATHOMAS (1907–1979), Val, Surrein, il cronist dalla Val Sumvitg |
| CAT(S) | cataster(s). Partitura geografica da mintgamai sis gadas in sectur (SEC) dad 1 km sin 1 km e totalisai tier in CAT en representanza per in spazi da 2 km sin 3 km |
| CBA | CLUBFÜHRER BÜNDNER ALPEN, secund tom, Surselva/Rheinwald, da dr. Bernard Condrau (1926–2011) |
| CG | carta geografica 1:25 000 ediziun 2005. Exemplars applicai; Tödi 1193, Trun 1213 e Greina 1233 |
| CGA | CLUBFÜHRER GLARNER ALPEN, 9. ediziun, da Werner Luchsinger |
| CMS | CUDISCH (da) MORTORIS (dalla pleiv) SUMVITG |
| COORD | coordinata (s) |
| CTS | CUDISCH (da) TIARMS (vischnaunca) SUMVITG |
| d. a. | denter auter ... |
| DOC(S) | document(s) |
| DRW | DERICHSWEILER: LA SURSELVA da Walram Derichsweiler (1872–1936), epoca 1910 entochen 1922 |
| e.a.v. | ed aschia vinavon |
| etc. | et cetra; per gl’ulteriur, per las ulteriuras caussas adualas che vegnessen en damonda |
| ETIM | etimologia (scienzia dalla derivonza dils plaids) |
| ev. | eventual (a) (s) (as), (eventualmein) |
| GHM | GIACHEN HASPER MUOTH (1844–1906): RAPPORT DILS NUMS LOCALS GRISCHUNS ellas Annalas dalla Societad retoromontscha, annada 17 (1903) |
| GM | GIULI MAISSEN (1924–2009), scolast secundar, Surrein; publicaziuns, enconuschientscha dad eveniments vegls, da tradiziun indigena e raquent d’entuorn 80 onns memoria |
| JURG | JAHRZEITBÜCHER, URBARE (und) RÖDEL GRAUBÜNDENS, avon rodund anno 1600, emprem tom, cumins Cadi e Rueun, da Ursus Brunold ed Immacolata Saulle Hippenmeyer |
| KRN | KLEINES RÄTISCHES NAMENBUCH; WIE DER BERG ZU SEINEM NAMEN KAM, da dr. Andrea SCHORTA, annada 1988 |
| m | meter (s) (mesira) |
| m. | mira (pren investa ...) |
| MM | MARTIN MATHIUET, oriunds da Surrein, rimnada (parziala) da nums locals en vischnaunca da Sumvitg |
| MRC | MULINS (e) RODAS-MULIN (ella) CADI; cronica da dr. Paul Tomaschett, oriunds da Trun e sesents a Lucerna, tiarza e davosa part |
| MUN(S) | muntada (s), evoluziun ed origin dil num en sequenza |
| NF | num (da) famiglia (schlatteina) |
| NLVS | NUMS LOCALS (dil) VITG (da) SUMVITG; lavur da patenta scolastica da Maria Cajacob, Sumvitg, edida 1985 |
| NP | num (da) persunas |
| NR(S) | numer (s), numera (s) |
| NSUF | num suffix (num da tschep antipendaus silla davosa silba sco per exempel cun ATSCH per Stavelatsch) etc.) |
| NVR | NIEV VOCABULARI ROMONTSCH sursilvan-tudestg, da Alexi Decurtins, cumparius anno 2001 |
| ON | onomastica (scienzia generala da nums, seigi geografics ni da persunas etc.) |
| PBN | plaids buca normai (applicai per sustener la tschontscha indigena) |
| p.ex. | per exempel |
| p.p. | per part (parzialmein) |
| PPAS | PADER PLACI A SPESCHA (1752–1833) sco persuna |
| PPAS 2 | PADER PLACI A SPESCHA (1752–1833), cudisch SEIN LEBEN, SEINE SCHRIFTEN, edius anno 1923 da prof. dr. Fried. Pieth, Cuera e da prof. dr. Karl Hager Mustér |
| PR | punct representont, sco per exempel COORD al PR ..., (coordinatas al punct representont sco tier nums da trutgs, vals, vias, flums etc.) |
| prim. | primar (s) (a) (as) (primarmein) |
| PRON: | pronunzia (ella tschontscha liquida, en expressiun e favial’usitada) |
| PSD | Placi SIGISBERT DEPLAZES: LA PLEIV DA SURREIN, cronica dil spiritual e canoni oriunds da Surrein, remessa anno 1940 egl Ischi, annada 27 |
| RC | RÄTOROMANISCHE CHRESTOMATHIE da Casper Decurtins (1855–1916), edida 1911 e reedida 1983, quart tom, emprema part |
| RN 2 | RÄTISCHES NAMENBUCH da dr. von Planta e dr. Andrea Schorta, secund tom: ETIMOLOGIEN |
| RN 3 | RÄTISCHES NAMENBUCH da Konrad Huber, tierz tom: DIE PERSONENNAMEN GRAUBÜNDENS (schlatteinas) |
| SAM 1 | SUMVITG/SOMVIX (da) ALUIS MAISSEN, Schriftenreihe NOSSA PATRIA, cumparida anno 1981 |
| SAM 2 | SUMVITG (da) ALUIS MAISSEN, ina presentaziun culturhistorica, cumparida anno 2000 |
| SBO | SURSELVA, BÜNDNER OBERLAND, da dr. Paul Tomaschett, Lucerna, tiarza ediziun cumparida 1987 |
| SEC(S) | sectur (s) applicaus sco quadrel geografic dad 1 km sin 1 km tier in SEC ed adual mintgamai pella sisavla part d’in cataster numnaus CAT. Total ella partitura tractada, inclusiv la perifera ladina, ein 192 SECS cunteni |
| STG 2008 | SCARTIRA TIR (da) GIUBILEUM 2008 dalla societad da tir Vial Sumvitg |
| Sumv. | Sumvitg |
| TERR | territori |
| terr. | territorial (s) (a) (as), territorialmein. |
| TOP | topografia |
| top. | topografic (s) (a) (as), topograficamein |
| TOPON | toponomastica (scienzia da nums oriunds entras influenza topografica |
| TSCH | tschentaner(s) |
| VAP | VALENTIN ANTONI PELICAN-CAMINADA (1898–1981) da Vrin, dapi anno 1925 staus sesents a Surrein, ed autur da siu cudischet: REGURDIENTSCHAS D’IN BUOB DA PUZZATSCH |
| VER (S) | versiun (s) |
| VR | VOCABULARI ROMONTSCH, sursilvan-tudestg da Ramun Vieli ed Alexi Decurtins, quarta ediziun (anno 1995) |
| (öi-) | letra ö tendenziada encunter u ed influenzada cuort digl i successur, vala sco relevanza per Via (s), Mateias etc. |
|---|---|
| (OU+) | munta O influenzaus cun U e resveglia ina pronunzia ideala per Puozs, Pèrapuoz, Tuor, Catuor, Tschuor etc. |
| (SS) |
munta ina pronunzia cun S ferm sco tier Gassa, cassa, nuorsa etc.
Quell’applicada vala era per nums sco Fecler dil Nurser, Runcarsa,
Casialas e.a.v. Serepetan el plaid soli duas gadas las letras S, sco per
exempel tiel num Cuolm da Nuorsas, sche vala il suandont exempel;
- Nuorsas (emprema ga [SS] ed en cass cuntrari (secunda ga [SS]. |
| (U+) | letra U cuntinuada cuort cun O. Ina tala pronunzia ei relevanta per exempel tier nums sco Rusas e Gutrusas, Trutg e Trutga, Cugn, Sut ed aschia vinavon. |
| ( ~) | (é~), (è~), (a~) absorban mintgamai fagend miez tgeua la pronunzia dalla letra messa en parentesa. Buns exempels ein ils nums Nâustg)è~)l per Naustgel, Stavelvèd(è~)r per Stavelveder, Stâv(è~)ls per Stavels, Crest Liândr(a~)s per Crest Liandras, Tgètg(è~)l per Tgetgel ed aschia vinavon. |
| ^ / - | segns per accentuar la letra da pronunzia sco per exempel tiels nums Via da Vâulas per Via da Vaulas, Acla Gig(è~)r per Acla Giger e Greina per Greina etc. |
| (Sumv.; [öi-]) | definiziun per accentuar specialmein la tschontscha genuina da Sumvitg. Exempels nominals ein; Via (Sumv.; [öi-]) da Rûsas (U+) per Via da Rusas, Pustgèt Mateias (Sumv.; [öi-]) per Pustget Mateias ed aschia vinavon. |
| 2 segns |
da pronunzia el medem plaid ni sequenza d’in num, vegnan zavrai
cun prioritad dalla letra suttastrihada. Adual vala la fermezia da pronunzia
leu. Exempels: Val Tenigia, PRON Val T(a~)nigia, era Val T(è~)nigia (T(è~)nigia) Pèrapuoz, PRON Pèrapuôz (OU+) (Pèrapu<ôz) OU+). Deplazes, PRON Déplâz(è~)s |
| ][ | Segn che munta la fin d’in citat menziunaus gest avon, sco per exempel suenter ina fontauna gest menziunada. El sparta e lai cuntinuar el medem text senza influenza dall’indicaziun precedenta |
|---|---|
| < ------- > | Sava per exponer derivonza e tensiun directa sco vicendeivla. L’influenza sebasa bugen sin ina precedenza da tschep tractada cun letras grondas. In exempel: FASTIGIUM per fastitg e consequentamein furnitur dall’expressiun <fistatg>, sco clav da muntada pil fastitg da runada, ch’ha stedi formau il num Fistatg. |
| ---> | Mira direct .., directamein ... |
| <--- | Sereferescha tiel senn da tschep, tier gl’origin citaus per exempel el text precedent. |
| *----------* | Siara per exprimer a maniera evidenta in’atgnadad, in’excepziun ni
ina menziun meins usitada. Exempels applicai ein: *num annex*,
*num niev*, *num perifer sin territori (TERR) da ..........*, *num surprius*,
*CG carta geografica; ..........*. In tal exempel ei: *CG; Rumpin* El revala enzaco ufficialmein il num marcaus falliu silla carta geografica, scursanida tier CG, enstagl il num Runpign (il run pign) cun relevonza da etimologia, pratica litterara e remessa da tschontscha indigena. |
| (+) | Persuna(s) buca pli en veta. |
Questa lavur tonscha sia tensiun da metter en salv, entochen la primavera digl onn 2014. Eveniments, midadas e datas suenter quella finiziun, mo da niev ussa actuals ed encuretgs, ein expilcit buca pli tractai ni registrai en questa rimnada. Ella cala.
La historia d’ina vischnaunca munta mirar anavos e seviver el mund da nos antenats. Il maletg da lur existenza semuossa ton en la tradiziun orala sco en scartiras e cultura. Perdetgas dil vargau ein era ils nums locals, naschi culla urbarisaziun entochen al di dad oz. Ord motivs singulars e da different temps ein nums sesviluppai, ils nums da praus, pastiras, alps, uauls ed ers. Ils pli vegls derivan senza dubi dil temps dalla colonisaziun primara entras urbarisar il terren per cultivar. La cultivaziun intensiva atras ils tschentaners procura adina per dapli nums locals, aschia nums ord il mund dallas jarvas e plontas, dalla cultura da graun e glin. La pasculaziun e la tratga da biestga procuran per nums. Nums d’eveniments e d’appariziuns, nums mistics e religius sefuorman e neschan.
Tut il dafar dil carstgaun cun cultura e natira sa aschia vegnir persequitaus e perscrutaus sur tschentaners cun agid dils nums locals. Per nus e per ils vegnentsuenter ein els in agid per capir e persequitar la historia digl intschess dalla vischnaunca.
Ils nums dalla vischnaunca da Sumvitg ein ussa rimnai en in’ovra zun voluminusa che cumpeglia varga 1800 nums. La lavur digl autur Paul Mathias Cathomas ei stada enorma, ha cuzzau plirs onns ed impundiu bia temps. El ei denton staus il dretg um per quell’ovra. Sco paucs auters enconuscha el da rudien mintga trutg e fistatg en vischnaunca. El ha aunc viviu intensivamein il temps dils nums locals, lu cu quels fuvan aunc fetg necessaris pil viver da mintgadi. Vitier vegn secapescha il plascher persunal pils nums. Egl autur ord la Val Sumvitg regia ina fascinaziun nundetga ed ina vera pissiun e legria pils nums e lur muntada e tut quei che secatta davos in num local.
Nums locals ein buca mo semplamein nums. Davos mintga num schai ina historia, ina persunala, ina dil contuorn ni ina dalla vischnaunca. Igl autur presenta buca mo nums, el interpretescha els, localisescha els precisamein, numna lur vischins ni vischinas e viventa els ton sco pusseivel. Aschia rasan biars nums ora entiras historias, historias da schabetgs ed eveniments, leghers e tragics. Biars nums ensiaran la historia dil liug ed ils nums dallas fracziuns raquentan mintgamai da lur svilup e da lur historia tochen al di dad oz. Auters nums laian reviver persunas cun lur schabetgs ed ils nums da famiglia anflan medemamein ina declaronza da derivonza. La raccolta en quels 1800 nums ei gronda e da valeta culturala e historica per la vischnaunca da Sumvitg.
Il cudisch fuorma ina sort da lexicon. Ins sa pia encurir in num e leger la muntada e dapli. Gl’ei buca in cudisch da leger atras dall’entschatta entochen alla fin. Il lungatg da Paul Mathias ei da speciala tempra, buca adina sempels, magari exprimius cun plaids che mauncan ella tschontscha dad ozildi. El dat perdetga d’ina autra generaziun, en fuorma e cuntegn.
Ils nums locals ein suttaposts al destin da svanir. L’applicaziun sco antruras ei buca pli dada e necessaria. Ils paucs che tgiran aunc ils nums locals ein sin svanir, ton che tut va en emblidonza.
L’ovra mereta renconuschientscha. Ils nums ein rimnai e nudai e semantegnan ussa per las proximas generaziuns. Els fuorman in aspect nundetg impurtont per la historia e la cultura da vischnaunca da Sumvitg.
Nuot schai pli a cor agl autur che l’ovra possi divertir, enrihir e sensibilisar il lectur e la lectura per la cultura dils nums locals ed arver la schientscha per la rihezia culturala dalla vischnaunca da Sumvitg.
Tarcisi Hendry
Daventar tratsch duvrava in funs da speronza, in cagl da resistenza, in fretg per far fretg ed in temps resalvaus pellas generaziuns dallas generaziuns. Cun enzatgei tratsch laschav’ei far dapli tratsch, gest sco oz cun in pèr raps. Encomi fuva quei conquistar dad ier buca cumprabels, buca manipulabels, buca venals e reservaus mo sco fretg da spetga. Tratsch fuva ina sola indigena. Sper la religiun per biars e biaras il sulet mund entir. Quei globus cultivaus duvrava nums per s’orientar il nua luvrar, il nua da tgi.
Novs tschercaders vegnevan spedi intuitivamein vinavon ensiviars ed els umbrivauns. Era els battegiavan ils logs conquistai en romontsch ni tudestg e laschavan giudicar vinavon a scret ils sabis en latin. Cult puril ed alpester, sco era il sedustar cun preda da catscha e ponns rustgai cun fein a pastg (fein selvadi), ein stai ils gronds promoturs da nos nums indigens. Pli ad ault ella vallada ch’ils nums ein situai e pli giuvens ch’els ein.
Pella vischnaunca da Sumvitg hodierna ei quei tratsch tradiziunal aunc vanzaus en 1793 nums posiziunals e culturhistorics. In ulteriur diember ei surschaus per adina els treis santeris da vischnaunca, ils biars bein en quel dil vitg da Sumvitg. Il temps, per part cuntraris all’evoluziun onomastica, entras buca stuer far diever pli per s’orientar silla lavur, ei introducius. Tensiuns cuntraproductivas ein fumeglia d’alp da lungatg jester e buca pli visada vi sin stuer far diever da mintga verdin. Las impurtaziuns el cudisch funsil succedan mo pli cun numeras, enstagl sco pli baul culs nums locals. Parallel ha l’epoca da mieds electronics privau la peda da far stem. Cun impulsar in nuv, eisi gie inductau tut quei ch’ins drova. Ier ha il temps retardau laschau madirar, oz zeivra el il dumandau e damaun lai sia furtina emblidar igl ignorau.
Quei sulom da nos perdavons ha fascinau mei da luvrar 27 unviarns, per metter en salv enzatgei per nus tuts, seigi ord respect pils trapassai, per nus arrivai e pellas generaziuns aunc buca naschidas. Il territori tractaus s’extenda dil Tödi al Péz Vial e da Tschuppina a Pardomat. Ses nums locals regordan alla domena da conquistar ed haver possess, ad eveniments e disfortunas, a puncts orientativs e posiziunals. Els ein stai promovi da lur pievel attaschau, che fageva tratsch, dustava la fom e mesirava cun curtaunas da graun.
Gl’onn 1987, all’entschatta da mia lavur, havevel jeu 22 persunas sco fontaunas consultativas per furnir nums, historia e memoria. Anno 2014, alla finiziun, fuvan mo pli treis dad ellas aunc en veta. Adual sundel jeu leds da tut seprofitau e nudau si duront lur temps. Mias 17'000 uras investadas per l’amur suletta da puder dar vinavon enzatgei pereclitau, han valiu la peina. Stimadas lecturas, stimai lecturs, per Vies ditgar da nossa derivonza urbaria ed onomastica, admettel jeu «in engraziel fetg».
Primavera 2014, igl autur Paul Mathias Cathomas
Sco il finistrel resgiaus a maun atras la preit per encurir glisch, ha era Paul Mathias Cathomas tschercau da sclarir certs misteris zuppai el stgir davos la preit da nos antenats. El ei naschius 1938, da propi ell’ucliva da Val, ed ha passentau ses emprems 45 onns leu en Val Sumvitg. Il liung viadi da scola a pei en tuttas auras cun vestgadira da lu, entochen Surrein e dus onns a Sumvitg, ha endiriu el gia duront si’affonza. Vinavon han ton la natira e l’urdadira da muntogna, sco il stuer sedustar da bovas e lavinas, imprimiu el per veta duronta.
Astgar tedlar siu bab sco cronist dalla Val Sumvitg ed ella vischinonza ils raquents da glieud veglia, han imponiu el per palesar vinavon. Intuitivamein han era ils nums locals cun las damondas «daco aschia e pertgei gest cheu», fascinau ed entruidau tier questa rimnada culturhistorica. Dils rodund 1800 nums en vischnaunca dat ei mo fetg paucs, ch’el ha buca visitau il liug e meditau il plaz.
| Banca cantunala Grischuna, Cuera |
| Banca Raiffeisen Cadi, Disentis/Mustér |
| Bass Elisabeth, Surrein |
| Bearth Roland, installaziuns, Sumvitg |
| Biro d’inschignier Deplazes, Surrein |
| Cadruvi-Degonda Placi, Cuera |
| Camona da Terri SAC, Doris e Toni Trummer-Tomaschett, Sursaissa |
| Candinas Robert, Rabius/Surrein |
| Cathomas Aluis, Sumvitg |
| Cathomas Beni, Laax |
| CMP Agentura Cadi, Sumvitg |
| Deplazes Leci, Surrein |
| Deplazes Manuela, Surrein |
| Donaziun Greina, Sumvitg |
| Edecom Computer SA, Trun |
| Fundaziun dr. Martin Othmar Winterhalter, Cuera |
| Fundaziun Jacques Bischofberger, Cuera |
| Gebert-Tschuor Martina, Flawil |
| Giger Gerold, Richterswil |
| Kaiser Data AG, Wollerau |
| Lia Rumantscha, Cuera |
| Leci da motors Garascha, Surrein |
| Maissen Architects SA, Sedrun |
| Monn-Foppa Rosa, Sumvitg |
| Pegnas Deplazes, Surrein |
| Pro S. Benedetg, S. Benedetg |
| Promoziun da cultura dil cantun Grischun, Cuera |
| Repower, Glion |
| Sumvitg Turissem |
| Uniun da catschadurs Greina Sumvitg |
| Vischnaunca Sumvitg |
A mes fegls Paul e Marc
A mia dunna Jolanda cun Andreas e Sandra
A mia vischnaunca nativa, la vischnaunca da Sumvitg
Cun il cudisch «Nies Tratsch» (nums locals dalla vischnaunca da Sumvitg) ha Paul Mathias Cathomas creau ina publicaziun da gronda valeta culturala e historica. En sia lavur da bunamein 30 onns ha el perscrutau la muntada dils differents nums locals ch’existan en nossa vischnaunca. Fetg biars da quels nums ein gia daditg i en emblidonza e la gronda part da nus enconuscha buca la muntada da quels. Quella lavur da Paul Mathias ei mo stada pusseivla entras nundumbreivels discuors ch’el ha menau per part gia avon biars onns cun convischinas e convischins da nossa vischnaunca. Numerusas persunas han el fratemp gia bandunau il terrester. Sche Paul Mathias havess buc entschiet gia baul cun sia lavur, fuss ina gronda part da quella savida ida a piarder. El cudisch declara igl autur extendidamein la derivonza e la muntada dils nums. El descriva era detagliadamein il liug nua che quels loghens sesanflan ed il contuorn da tals.
«Nies Tratsch» ei buca in cudisch ch’ins sa leger sco ina historia ni sco in roman. Igl ei in vast lexicon sur da nossa vischnaunca el qual ins sa encurir la muntada dil num d‘in liug ed anfla ina descripziun clara e capeivla.
En num dalla suprastonza communala, mo era en num da convischinas e convischins dalla vischnaunca da Sumvitg, engraziel jeu grondamein a Paul Mathias Cathomas per quella preziusa ovra da gronda valeta. In bi relasch per nos vegnentsuenter.
Armin Candinas, president communal
Sa enzatgi aunc seregurdar dil plaid Girs ni dil num latin «Summus Vicus»? Schai igl Uaul dils Barschaus en la biala val Sumvitg e «Summus Vicus» a Sumvitg? E nua schai igl Igniu dalla Mengia, forsa giudem l’Acla? Bunamein treis decennis ha nies scribent e pictur artist Paul Mathias Cathomas scuvretg, perscrutau e rimnau nums locals ch’ein gia daditg i en emblidonza e mo che nos antenats enconuschevan. Quels nums da pli baul, cun la savida da quels loghens, han nos antenats priu cun els en fossa ed ein aschia i plaun plaunet en emblidonza.
En l’ediziun dil cudisch «Nies Tratsch» scuviera Paul Mathias in scazi fascinont. Cun la perscrutaziun dils nums locals dat Paul Mathias perdetga d’ina cultura dalla vischnaunca da Sumvitg. Per el ei in num buca semplamein in liug che secatta enzanua denter Pardamot, Acla, Cabiet e Tschuppina. En sia ovra ha el buca mo perscrutau rodund 1800 nums locals, mobein el presenta era la historia dil num e da mintga uclaun e vitg e naturalmein era da persunas che han viviu en quels loghens. Vinavon paleisa el era d’eveniments, d’aventuras e da disgrazias. Interessant en sia ovra historica ei che Paul Mathias ha era nudau mintga num cun l’indicaziun dalla situaziun, la derivonza dil num, la historia, culs cunfins e culs vischins. En siu cudisch savein nus era contemplar numerusas fotos sco era da ses agens dessegns.
Sumvitg ei buca mo enconuschents cun ses poets litterars ed artists. Cun il cudisch «Nies Tratsch» da Paul Mathias Cathomas ha Sumvitg scuvretg tut ils nums locals dalla vischnaunca da Sumvitg. In scazi nundetg che s’auda en mintga casada.
En num dalla cumissiun da cultura engraziel e gratuleschel a Paul Mathias per quella immensa lavur – tgei cletg da saver publicar aschia in'ovra tut apartia per nossa vischnaunca.
Robert Candinas, cumissiun da cultura Sumvitg
Suenter la historia remessa da nos perdavons, ei NIES TRATSCH puspei sluccaus per nova rugada. Nos nums locals ch’els han duvrau en tutta sempladad, admettan novs radis da sulegl sur gl’èr communal vi. Conta peda ch’ei vonza per actualisar nossa derivonza, dependa ussa dil tschaffen matern da scadina e scadin. Nos vegls duvravan stedi il proverbi »pli bugen schliet dil siu che bien dils auters».
Zaco secumpara questa lavur sco ina bibla indigena, ina dil »veder testament», ina empruada da metter a pèz ad in pievel ch’astga esser pli cumadeivels e modernisaus. Dus exempels lien resplendan tuttina vertids da suandont cuntrast:
Sut il motto »pli bugen fadigiar pauc che nuot e viver cun quei ch’ins ha», ei il Fecler dil Paster sils Puozs vegnius baghegiaus entuorn anno 1918 pella pagaglia da duas sadluttas izuns. Segidar vicendeivlamein senza birocrazia fuva lu trumf. E lu co la patruna digl Igniu dalla Mengia ha schau vanzar in bellezia num local el cagliom dadens Falens. Cun luschezia che lubeva buca da stuer sefutrar d’agid pauperil, ha ella sezza runcau l’ogna e setratga vi cun quei che siu pustget cultivau ha dau ad ella. Muort haver vulnerau caglias spaziusamein, vegness la Mengia forsa serrada en oz e pervesida cun paun social.
Questa remessa culturhistorica cuntegn nums locals inspirai da nies lungatg romontsch sco vivius. Ulteriurs vegnan forsa deplazzai damaun en parola englesa. Denton, seigi cun nums parturi el sedustar d’ier, ni entras exclamaziuns ugliadas neutier per damaun; mintga pievel ha la societad ch’el mereta.
Igl autur engrazia da tut cor a scadina persuna, ch’ha schau caztgar per retener il temps duront cuortas decadas, en favur da nies origin da liung cuoz.
- al gerau da cultura Robert Candinas a Rabius per siu fervent dun da metter fil
en guila», da stimular e d’organisar.
- alla ludeivla vischnaunca da Sumvitg pigl engaschi cultural e finanzial.
- allas numerusas fontaunas oralas da persunas trapassadas e viventas ed allas
preziadas fontaunas litteraras sco archivs, bibliotecas, rimnadas e remessas entras
scartiras vegliuordas.
- a Tarcisi Hendry da Sedrun per sia valenta capacitad purschida sco meinaproject,
lectorat ed activader da fotografias.
- a sponsuras e sponsurs, a fatschentas ed instituziuns pil sustegn moral e finanzial.
- a luna:mediadesign, Trun, per la cumposiziun.
- alla Stamparia Tuatschina per sia professiunalitad e cooperaziun.
- a tuts quels e quellas ch’han giu pazienzia e priu peda per mei.
Paul Mathias Cathomas
| editura | 2016 Vischnaunca Sumvitg |
|---|---|
| autur | Paul Mathias Cathomas, Val/Thal |
| preparaziun | Tarcisi Hendry, Sedrun |
| applicaziun da web | luna:mediadesign GmbH, Trun |
Il possessur dalla pagina d‘internet surpren negina garanzia, che la pagina ed il servur corrispundent seigien libers da specias da virus ni d’elements donnegionts. Nus surprendein negia responsabladad per donns e donns suandonts che seresultan muort access sils elements dalla pagina d’internet ni muort il diever da tala. Malgrad minuziusa controlla dil cuntegn surprendein nus negina reponsabladad per la correctadad dallas informaziuns publicadas sin quella pagina d’internet. Las informaziuns ed opiniuns derasadas sin quella pagina d’internet san da tut temps e senza avis vegnir midadas. Tuttas informaziuns publicadas sin quella pagina d‘internet ein legalmein buca ligiontas.
Sumvitg.info ha negin’influenza directa ni indirecta davart renviaments sin paginas d’internet d’auters purschiders ed ei buca responsabla per lur disponibladad e lur cuntegn ni era per donns che seresultan entras il diever da talas paginas d’internet. Per il cuntegn dallas paginas colligiadas entras in link ein exclusivamein lur purschiders responsabels.
La pagina d’internet ei protegida cun ils dretgs d’autur. Ina reproducziun ni in diever da cuntegns en autras publicaziuns electronicas ni squitschadas ein senza il consentiment precedent dala Sumvitg.info buca lubi.
Datas persunalas che vegnan transmessas cun emplenir ora formulars entras la pagina d’internet ein confidenzialas e vegnan buca intermediadas a tiarzs.
Diese Webseite verwendet Google Maps API, um geographische Informationen visuell darzustellen. Bei der Nutzung von Google Maps werden von Google auch Daten über die Nutzung der Kartenfunktionen durch Besucher erhoben, verarbeitet und genutzt. Nähere Informationen über die Datenverarbeitung durch Google können Sie den Google-Datenschutzhinweisen entnehmen. Dort können Sie im Datenschutzcenter auch Ihre persönlichen Datenschutz-Einstellungen verändern.
Ausführliche Anleitungen zur Verwaltung der eigenen Daten im Zusammenhang mit Google-Produkten finden Sie hier.